Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Iuliu Maniu
Història
Política
Polític romanès.
Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua
Jiang Qing
Història
Política
Política xinesa.
Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals
Mahmut Celâl Bayar
Economia
Història
Política
Polític i economista turc.
Fundador del banc İs 1924, el 1932 fou ministre d’economia i en 1937-39 primer ministre Fundador 1945 del partit democràtic, fou elegit president de la república el 1950 i reelegit el 1954 i el 1957 Fou enderrocat per un cop d’estat militar 1960 i condemnat a mort per alta traïció 1961, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua el 1964 fou posat en llibertat i, el 1966, amnistiat
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VI d’Este
) i d’Ancona i senyor de Ferrara (1208-12).
Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV
concòrdia de Morvedre
Història
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València (1363).
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert
Octàvia
Història
Dama romana.
Filla de G Octavi i d’Àcia i germana d’August, contragué matrimoni, de primer amb G Claudi Marcel d’aquesta unió nasqué Marc Claudi Marcel i després amb Marc Antoni, el triumvir 40 aC Intentà d’evitar la ruptura entre aquest i el seu germà, però la situació esdevingué impossible i fou repudiada Molt estimada per les seves altes virtuts, un pòrtic davant el teatre de Marcel perpetuà el seu nom
Albert I
Història
Emperador romanogermànic (1298-1308), duc d’Àustria (1282-1308), de la família dels Habsburg, duc d’Estíria i landgravi d’Alsàcia; primogènit de Rodolf I.
Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia
Thomas Wilson Dorr
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític nord-americà.
Intentà d’ampliar la base representativa de l’estat, puix que hi pervisqué la legislació anterior a la independència Fou nomenat governador per una convenció reunida per ell 1841 per tal d’elaborar una constitució, a la qual les autoritats n'oposaren una de més moderada, mentre condemnaven la iniciativa unilateral de Dorr, que es revoltà 1841-42 Fou derrotat i condemnat a cadena perpètua 1844 Obtingué la llibertat el 1845, i el 1851 recuperà els plens drets de ciutadania
Pere Mateu
Història
Anarquista.
Obrer metallúrgic, fou un dels autors, juntament amb Nicolau i Casanellas, de l’atemptat que ocasionà la mort del president del consell de ministres Eduardo Dato 8 de març de 1921 Detingut, fou condemnat a mort 1923, però posteriorment hom li commutà la pena per la de cadena perpètua 1924, i fou alliberat quan es proclamà la Segona República El 19 de juliol de 1936 lluità contra l’aixecament militar a Barcelona, i intervingué en la conquesta de Casp amb les forces de Durruti
Alī Ṣabrī
Història
Militar
Política
Militar i polític egipci.
Participà en el cop d’estat del 1952 i assumí diferents alts càrrecs en el govern de Nasser ministre d’afers presidencials 1957-62, primer ministre 1964-65 i vicepresident de la república 1965-67 Secretari general de la Unió Socialista Àrab 1965-67 i 1968-70, després de la mort de Nasser assumí 1970 de nou el càrrec de vicepresident Sadat el destituí l’any 1971 i, acusat de complot, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la cadena perpètua Fou alliberat l’any 1981