Resultats de la cerca

De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia i d’aliances negociacions amb Venècia i Rússia Durant l’ocupació de…

Noble de probable origen bizantí, fou acollit a la cort de Wamba, del qual fou favorit La seva posició, però, el portà a ambicionar la corona Aprofitant una debilitat del rei, Ervigi el féu tonsurar, que equivalia a fer-lo monjo i incapacitar-lo per a governar, i l’arquebisbe Julià de Toledo, que havia defensat Wamba fins aleshores, ungí rei Ervigi Aquest intervingué en els concilis de Toledo del seu temps, els quals convertí en assemblees del regne on legislava a favor seu i dels seus successors Modificà sensiblement les lleis contra els jueus Casat amb Liubigoto, no tingué…

Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels…

Malgrat no ésser assiri, aconseguí de fer-se amo del país, el qual convertí en la més gran potència del Pròxim i Mitjà Orient Després de sotmetre l’alta Mesopotàmia, conquerí Mari i s’estengué per l’E fins al territori d’Ešnunna i el dels guti i turukkian, poblacions del Zagros Al NW s’alià amb els prínceps siris de Karkamiš i de Qatna per tal de contrarestar el poder del regne d’Iamhad Alep Posà el seu fill gran, Išme Dagan, a Ekallatum perquè controlés la frontera est, on es trobava el seu principal enemic, Ešnunna, i el petit, Iasmah-Ahad, a Mari frontera oest El seu alt…

Primer comte de Shaftesbury Durant la guerra civil 1642-49, començà lluitant a favor del rei, però el 1644 abandonà la causa reialista i es passà al Parlament Acabada la guerra, es convertí en home de confiança de Cromwell Cap al 1660 es passà a la causa de la Restauració i fou un dels comissionats pel Parlament per a demanar a Carles II que tornés a Anglaterra Fou membre del consell privat de Carles II, que l’ennoblí i el féu lord canceller 1672 A partir del 1673 passà a l’oposició i en fou el portaveu al Parlament A causa de la seva oposició al germà i hereu de Carles II, el…

El 1556 ingressà ala Companyia de Jesús i, traslladat a Portugal, esdevingué prefecte d’estudis, lector de llatí i vicerector del collegi Sant Antón de Lisboa L’any 1574 fou enviat a la colònia portuguesa de Goa Índia, on es convertí en conseller del gran mogol Akbar, i viatjà amb la cort pels territoris conquerits, els quals descriví detalladament en la seva obra Mongolicae legationis commentarius Juntament amb els seus comentaris, elaborà la primera carta geogràfica de l’Himàlaia, que serví a la primera expedició de missioners europeus que s’establí al Tibet El 1589 inicià una expedició…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en…

Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra 1045, que convertí en seu episcopal Més…

Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar…

Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia,…