Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb acompanyament del…
victòria pírrica
Història
Victòria que aporta més danys que no pas avantatges.
L’expressió fa referència a la batalla d’Heraclea, en la qual, malgrat el triomf, Pirros sofrí pèrdues humanes considerables
pipínid | pipínida
Història
Membre d’una família austrasiana descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.
El seu fill Grimoald destronà el merovingi Dagobert II per posar-hi el seu fill Khildebert, però foren assassinats ~656 del matrimoni de Begga, germana de Grimoald, amb Ansegisel, fill d’Arnulf, bisbe de Metz, nasqué Pipí d’Héristal, que unificà els regnes francs 687 A la mort del seu successor, Teodobald 714, Carles Martell destronà la vídua regent Plectruda 719 A la seva mort 741 les terres quedaren dividides entre Carloman i Pipí I, els quals hagueren d’accedir a la restauració del regne merovingi 743 Els fills de Pipí, Carloman i Carlemany, es repartiren el regne 768 i d’aquest s’originà…
pillard
Història
Servent que, a més del patge, seguia el cavaller a les batalles i tenia el càrrec de recollir les despulles dels contraris vençuts.
petxeneg | petxenega
Història
Individu d’un poble tàtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.
Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè 1091 i per Joan II 1122
perseguir
Història
Religió
Infligir penes (als adeptes d’una creença, religió, opinió, etc).
periec
Història
En la cosmogonia dels grecs antics, habitant de la part de l’hemisferi boreal oposada a la part coneguda i habitada per ells.
pentarquia
Història
Nom donat a l’agrupació d’Àustria, Prússia, Rússia, la Gran Bretanya i França que tingué l’hegemonia a Europa des del 1815 al 1860.
Alemanya substituí Prússia i en entrar-hi Itàlia es transformà en exarquia, nom que fou substituït després per “grans potències”
pentarquia
Història
A Cartago, col·legi de cinc magistrats que designava el tribunal dels cent quatre.
penó
Història
Guió de cua llarga usat per la cavalleria francesa i italiana fins a mitjan segle XIX.
A l’edat mitjana era propi dels bacallars, els quals, en esdevenir banderers, tallaven la cua del penó per convertir-lo en bandera La seva forma és semblant a la bandera, però un terç més llarga i generalment rodona per la part que penja