Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Garcia II de Pamplona
Història
Suposat quart rei de Pamplona (905).
Fill de Fortuny Iñíguez i besnet i hereu de Fortuny I, el qual succeí probablement essent molt jove, en abdicar aquest Sembla que fou el darrer rei de la dinastia Ènnega , sota la regència del besoncle Íñigo Garcés, i que fou deposat, juntament amb el regent, pel comte Ramon I de Pallars, amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries al lloc seu fou exaltat el seu nebot, primer sobirà de la dinastia Ximena
Garcia I de Pamplona
Història
Segon rei de Pamplona (852~882), fill i successor d’Ènnec I.
fill i successor d’ Ènnec I En vida del seu pare collaborà amb els Banū Qasī, en la derrota del general musulmà Harith ibn Bazi a Balma 842 En represàlia el sobirà cordovès s’apoderà de Pamplona 842 i dirigí una campanya contra Garcia 843 Vers el 859 fou capturat per un grup de normands, que obtingué una forta suma pel rescat Aquest fet facilità l’ascendència política de la família Ximena i un canvi de les aliances Pamplona s’orientà cap a l’amistat amb Astúries i l’hostilitat amb els Banū Qasī Així, Mūsà ibn Mūsà Fortun combaté contra Pamplona 859, que fou devastada per un exèrcit cordovès…
Garcia I de Lleó
Història
Rei de Lleó (910-914), fill gran d’Alfons III de Lleó i de Ximena.
Conspirà contra el seu pare, que el tancà al castell de Gozón però els seus germans l’alliberaren, destronaren el pare i es repartiren el regne Es dedicà a repoblar la regió del Duero
Garcia I de Galícia
Història
Rei de Galícia (1065-71 i 1072-73), fill petit de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó-Astúries-Galícia.
Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna
Garcia II de Castella
Història
Comte de Castella (1026-29), fill hereu del comte Sanç Garcia.
Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Antonio García Birlan
Història
Comunicació
Economia
Publicista anarquista.
Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona
Miquel Garcia
Literatura catalana
Història
Cronista i poeta.
Fou notari de València El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina celebrat a València Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins el 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament i en català, el 1938 i el 1974
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta