Resultats de la cerca

Collaborador de Gambetta, fou elegit senador del departament del Sena 1876 Ministre d’obres públiques 1877-79, millorà les vies de comunicació Presidí el consell i fou ministre de la guerra i d’afers estrangers Fou membre de l’Académie Française 1891 i ministre d’estat 1915-16 Escriví La guerre en province de 1870 à 1871 1872 i Mes souvenirs 1912

Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799

Entrà a l’administració de l’Índia 1834, on fou governador de Bombai 1863-67 i membre del consell de l’Índia 1867 Comissari a Zanzíbar 1872 i governador a la colònia de la Ciutat del Cap, provocà la guerra contra els zulús en atacar el Transvaal 1877 Fou destituït 1879 i contribuí a la caiguda del govern liberal 1880

Prengué part en la guerra dels bòers i fou nomenat cap d’estat major imperial 1912 i promogut mariscal 1913 Comandà el cos expedicionari britànic al front occidental 1914-15 i fou nomenat cap de l’exèrcit de l’interior 1916-18 i virrei d’Irlanda 1918-21

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Participà en la Guerra Gran 1793-95 contra França, però després, al servei de Napoleó I, intervingué en el setge de Saragossa 1808 i en la campanya de Rússia 1812 En tornar a Portugal 1814 fou acusat de traïció, condemnat a mort i afusellat

Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto

President de la Juventud Católica 1934 i fundador de la Falange Nacional 1941, dirigí el partit democratacristià i fou ministre d’obres públiques Senador 1946-57 i president 1964-70, temptejà algunes mesures socialitzadores reforma agrària i major participació de l’estat xilè en el sector del coure Derrotat per Salvador Allende 1970, com a cap de l’oposició atacà durament la gestió d’aquest, fins al punt de donar suport al cop d’estat del 1973, del qual, tanmateix, aviat es desmarcà per esdevenir un dels principals crítics de la dictadura militar

Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú…

Succeí el seu pare, Frederic Guillem III Reprimí la revolució del 1848 pressionat pels nobles i per Rússia, però hagué d’atorgar una constitució 1848, modificada després Havent enfollit 1857, el seu germà Guillem assumí la regència