Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Miguel Caxa de Leruela
Història
Llicenciat i alcalde mayor entregador de la Mesta.
Valorà negativament l’entrada de metalls d’Amèrica per la inflació que comportava, i proposà com a remei de tornar a la pràctica antiga tot reduint l’agricultura a benefici de la ramaderia El seu Discurso sobre la principal causa y reparo de la necesidad común, carestía general y despoblación de estos reinos 1627 fou desenvolupat en Restauración de la abundancia antigua de España o Prestantísimo, único y fácil remedio de su carestía presente 1631
Caupolicán
Història
Cap dels araucans.
Derrotà Pedro de Valdivia, que resultà mort, i el seu successor, Villagrán Fou obligat, però, a retirar-se a les muntanyes, on fou fet presoner, i fou empalat a Cañete El seu renom ve de la relació que de les seves gestes féu Alonso de Ercilla a La Araucana
Luci Sergi Catilina
Història
Patrici romà.
Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia
Caterina Parr
Història
Reina d’Anglaterra.
Sisena muller d’ Enric VIII 1543 Exercí una influència beneficiosa durant els darrers anys del seu regnat i mitigà les persecucions de l’Acta dels Sis Articles 1539 A la mort del rei es casà amb l’almirall Thomas Seymour 1547 Molt religiosa, escriví A Lamentation or Complaynt of a Sinner 1548
Caterina Howard
Història
Reina d’Anglaterra.
Cinquena muller d’ Enric VIII 1540 Neboda de Thomas Howard , el seu casament 1540 fou decidit per aquest i per Stephen Gardiner , bisbe de Winchester, per tal d’anullar la influència de Thomas Cromwell , protector d’ Anna de Clèves Acusada d’adulteri, fou condemnada a mort
Caterina de Portugal
Història
Infanta de Portugal, filla d’Eduard I.
Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès
Caterina de Mèdici
Història
Reina de França.
Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’avanç…
Caterina de França
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Carles VI de França El tractat de Troyes estipulà el seu matrimoni 1420 amb Enric V d’Anglaterra, reconegut hereu del sobirà francès Morts Enric V 1422 i Carles VI, el seu fill Enric VI fou proclamat rei de França i d’Anglaterra Vers el 1428 es casà secretament amb Owen Tudor
Caterina de Courtenay
Història
Emperadriu titular de Constantinoble (1283-1307).
Filla i hereva de Felip I Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania
Caterina de Castella
Història
Marquesa de Villena, germana del rei castellà Joan II.
Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part