Resultats de la cerca

Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià

Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851

Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda

Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907

Fuster, s’uní en 1923-24 al grup de Los Solidarios i s’exilià pel juliol del 1924 a França, des d’on intervingué en l’organització del moviment de Bera de Bidasoa novembre del 1924 Després anà a Mèxic per acompanyar Durruti i Ascaso en l’anomenada expedició americana El 1927 fou detingut a París, juntament amb aquells, arran del fracassat atemptat contra Alfons XIII Tornà a Barcelona el 1931, formà part del grup Nosotros i tingué una especial actuació en el moviment insurreccional del gener del 1933 A partir del juliol del 1936 encapçalà la columna Ascaso, que atacà Osca, així com la…

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife 1494-96 i hi obtingué moltes terres en el repartiment Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència El seu fill Bartomeu fou escrivà, i el seu nebot Anton fundà l’ermita de San Cristóbal, encara existent Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén

Residí a Cuba 1842-49 Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit a Wad-Ras, el 1860 Ascendit a general 1863, s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’uní a la revolució del 1868 Capità general de Cuba 1873-74, collaborà a Madrid a restaurar els Borbó, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII 1874-75 Tornà a ésser capità general de Cuba 1875-76, i de Filipines 1883-85, i fou novament ministre de la guerra en 1885-86

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…

Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931

Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830