Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Carles d’Habsburg-Lorena i de Borbó
Història
Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó, filla del pretendent carlí Carles de Borbó i d’Àustria-Este, duc de Madrid.
Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a Poblet
Pierre-Joseph Habert
Història
Militar
Militar francès, baró d’Habert.
Fou general de l’exèrcit napoleònic a Catalunya ocupà Balaguer abril del 1810 i participà en el segon setge de València 1810 i en el tercer 1811-12 Durant aquest darrer encerclà la ciutat per la banda de mar i bombardejà la flota espanyola del Grau Fou el darrer governador francès de Barcelona 1813-14 mantingué la població durament sotmesa fins al darrer moment Bonapartista fervent, lluità a Waterloo 1815 Amb motiu de la restauració dels Borbó, es retirà
Georges Habash
Història
Política
Líder palestí.
De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’aquest país 1970…
Haakon VII de Noruega

Haakon VII de Noruega (1924)
© The Royal Court Photo Archive / Ernest Rude
Història
Rei de Noruega (1905-57).
Fill de Frederic VIII de Dinamarca Desfeta la unió de Noruega i de Suècia 1905, el govern noruec li oferí la corona, que ell acceptà després del resultat favorable d’un plebiscit sobre aquesta qüestió es canvià el nom de Carles pel de Haakon Durant la Segona Guerra Mundial fugí a Anglaterra amb membres del govern i es negà a abdicar, malgrat la pressió dels nazis Tornà al seu país el 1945
Haakon V de Noruega
Història
Rei de Noruega (1299-1319).
Fill de MagnusVI, succeí el seu germà EricII S'hagué d’imposar a l’alta noblesa del país S'enfrontà a la Hansa, però no es pogué alliberar de la tutela econòmica germànica Lluità contra Suècia i Dinamarca 1309 i establí la capital a Oslo
Haakon IV de Noruega
Història
Rei de Noruega (1217-63).
Fill illegítim i pòstum de Haakon III, succeí IngiII Per causa del seu origen, l’Església tardà a reconèixer-lo 1247 Reuní Grenlàndia 1261 i Islàndia 1262 al regne de Noruega, i disputà les illes Hèbrides als escocesos
Haakon I de Noruega
Història
Rei de Noruega (~935 — ~961).
Educat a Anglaterra, es convertí al cristianisme En morir el seu pare, Harald I, tornà a Noruega, on amb l’ajut de l’alta noblesa s’imposà com a rei contra el seu germà Eric I No aconseguí d’implantar-hi el cristianisme, i fou mort pels elements tradicionalistes
Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor
Història
Setè duc de Medina Sidonia, comte de Niebla i marquès de Cazaza.
Fou nomenat capità general de la costa d’Andalusia, i fou designat per Felip II cap de l’Armada Invencible 1588 Les raons del fracàs de l’Armada són complexes, però hom no descarta la incompetència de Guzmán No perdé la confiança de Felip, que el féu virrei d’Andalusia i, posteriorment 1595, capità general del Mar Océano
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…
Juan Carlos Alfonso Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba
Història
Setzè comte de Niebla i gran d’Espanya, comanador de l’orde de Calatrava.
Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el monarca sobre el…