Resultats de la cerca

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…

Segon comte d’Olivares, succeí el seu pare Pedro de Guzmán y Zúñiga Acompanyà el futur Felip II a Anglaterra 1554 quan en fou concretat el casament amb la reina Maria I Participà en la batalla de Saint-Quentin 1557, i dos anys després féu una ambaixada a França per arranjar el casament de Felip II amb Isabel de França Ambaixador a Roma 1582-90, virrei de Sicília 1591-94 i de Nàpols 1595-99, es distingí per la seva política, fidel als dictats de la corona, la qual cosa li comportà serioses tensions amb el papat i amb la noblesa napolitana Tornà a Madrid 1599, i fou membre dels consells d’estat…

Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’ajut de la…

Era cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem En 1695-1700 fou lloctinent de València, com a successor del marquès de Castel-Rodrigo Cessà a la mort de Carles II de Castella

Fou cap superior polític de València i de Catalunya Significat com a liberal, fou desterrat a Maó per Ferran VII Fou diputat a les corts del 1820 per Mèxic

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Es distingí en la primera guerra Carlina, i el 1840 fou ascendit a mariscal de camp Conspirà contra Espartero 1841 i hagué d’exiliar-se el 1843 contribuí a enderrocar-lo Fou ministre de la guerra El 1847 manà un cos d’exèrcit que apaivagà a Portugal un aixecament contra Maria II l’èxit li valgué el títol de marquès del Duero, amb la grandesa d’Espanya Fou capità general de Catalunya 1845-46 i 1848-49 intervingué en la liquidació de la segona guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador maig del 1849 Milità en la Unió Liberal i féu costat a O'Donnell durant el seu govern 1854-56 i…

Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886

Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia