Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Julián Grimau García
Història
Política
Polític castellà.
Militant del Partido Comunista de España des del 1936 i, més tard, membre del Comitè Central Exiliat des de la fi de la Guerra Civil, tornà a l’Estat espanyol l’any 1962, per realitzar tasques d’organització Fou detingut, jutjat i condemnat a mort El seu procés i execució desencadenaren una vivíssima onada de protestes contra el règim, a tot Europa i, també, a l’Estat espanyol
Girolamo Grimaldi
Història
Política
Polític genovès al servei d’Espanya.
Marquès i, després, duc de Grimaldi Ambaixador de Carles III d’Espanya, signà el Tercer Pacte de Família 1761 i participà en l’expulsió dels jesuïtes després del fracàs de l’expedició al nord d’Àfrica per a eliminar la pirateria barbaresca 1775, els seguidors d’Aranda aconseguiren la seva dimissió 1776 Fou ambaixador a Roma 1777
Arthur Griffith
Història
Política
Polític nacionalista irlandès.
S'afilià a la lliga gaèlica, a la Fraternitat Republicana Irlandesa, i collaborà al setmanari nacionalista “The united Irishman”, del qual esdevingué director 1901 El 1902 fundà el moviment Sinn Fein ‘Nosaltres mateixos’, que lluità per la independència fent cara a la Gran Bretanya Moderat, no participà en la revolta del 1916, però fou empresonat 1916-17 i 1918 Elegit vicepresident de la República d’Irlanda 1918, n'esdevingué president quan De Valera dimití per desacord amb el tractat de Londres 1921
Jane Grey
Història
Antireina d’Anglaterra (1553).
Fou casada el 1553 amb lord Guilford Dudley, fill del duc de Northumberland, que convencé el rei Eduard VI perquè declarés Jane hereva seva al tron A la mort del rei 1553 fou proclamada reina contra la seva voluntat, però la germanastra del rei, que també fou proclamada reina Maria I , l’empresonà amb el seu marit i els feu executar
Edward Grey
Història
Política
Polític britànic.
Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat
Francesc de Grevalosa
Història
Política
Polític.
Baró de Castellar El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641 aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França
Thomas Gresham
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador
William Wyndham Grenville
Història
Política
Polític britànic, baró de Grenville.
Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la…
Juan de Escoiquiz
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues