Resultats de la cerca

S'oposà al domini francès durant la Primera Guerra Mundial fou destituït i desterrat a l’illa de la Reunió juntament amb el seu pare, l’emperador Than-Taï 1916

Diputat 1944 i ministre d’economia 1947-50 i 1952-54, contribuí activament a la creació del Benelux Constituí un govern cristià social que preparà el retorn del rei Leopold III

Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball Fou destituït 1954, i s’exilià durant dos anys Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit 1957 Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes , i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat 1962 S'autoanomenà president vitalici 1964, i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions Nomenà successor el seu…

Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril

Fou soci fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental de Barcelona 1764 i vicepresident 1766-68 de la Conferència Física que en resultà Formà part de la Junta de Comerç i fou un dels tres vocals comissionats 1777 per a encarregar a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias históricas 1779-81, en l’edició de la qual obra intervingué Collaborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra

Mecànic, inicià l’activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos 1912 Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l’exèrcit, s’exilià a França De tornada, s’adherí a la CNT detingut, fugí de l’hospital militar de Burgos cap a París En retornar, conegué Manuel Buenacasa a Sant Sebastià i participà en la creació del grup anarquista ‘Los justicieros’ Fugí cap a Barcelona en ésser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacionà amb Francisco Ascaso Abadía  Ja a Barcelona, formà, amb Suberviela, Torres Escartín i Ascaso, el grup anarquista “Crisol” 1922, que es convertí després en…

Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans

Durant la conquesta de Mallorca 1229, Jaume I de Catalunya-Aragó el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat Posteriorment fou batlle general de Mallorca 1239-42 i paer de Barcelona 1249

Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa

Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista constitucional Fou…