Resultats de la cerca

Del 1833 al 1844 fou un dels caps de l’oposició parlamentària Afiliat al moviment de Kossuth 1845, s’oposà a les mesures radicals de la Revolució del 1848, bé que el 1861 exigí, des de l’assemblea nacional legislativa, la restitució de la constitució del 1848 Collaborà en la preparació del compromís del 1867, que seria la base de la monarquia austrohongaresa

Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques

El seu veritable nom era Batu-Möngke i fou proclamat Dayan Kan el 1481 Després de trenta anys de lluita refeu la força dels mongols orientals Dirigí diverses campanyes contra la Xina 1497-1505

Es distingí en la primera guerra araboisraeliana 1947-48 i, successivament, fou promogut a coronel, general i cap de l’estat major 1953-58 El 1956 comandà les tropes israelianes que venceren les egípcies al Sinaí i, el 1958, deixà l’exèrcit per la política Fou ministre d’agricultura 1959-64 El 1965, amb Ben Gurion, formà la fracció Rafí del partit laborista, en representació de la qual ocupà la cartera de defensa el 1967 pocs dies després esclatà la guerra dels Sis Dies, que constituí un nou triomf per a ell Féu costat a la reunificació de les fraccions del partit laborista Rafí, Ahdut Avoda…

Es distingí en les finances a Illinois, on organitzà el Central Trust Després de la Primera Guerra Mundial fou nomenat membre de la comissió de reparacions, on elaborà el pla Dawes L’any 1925 li fou concedit el premi Nobel de la pau Fou vicepresident dels EUA 1925-29

Duc d’Auerstedt i príncep d’Eckmühl Oficial de cavalleria, participà en la Revolució Francesa i es distingí en totes les campanyes militars Napoleó I el nomenà mariscal 1804, governador de Varsòvia 1807 i ministre de la guerra durant els Cent Dies

Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904

Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881

Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València

Fou periodista i ambaixador als EUA 1927-31 Participà en el cop d’estat del 1932 i fou elegit president, però dimití tres mesos més tard Fou secretari general de l’OEA 1954