Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
vescomtat de Rodés
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Rodés, capital del comtat de Roergue, que el 1096 fou venuda als vescomtes de Millau i Carladès.
Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue
baronia de Roccapalumba
Història
Jurisdicció feudal a Sicília confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715.
El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro
Rocaspana

Casa forta de Rocaspana
© Fototeca.cat
Història
Antiga quadra del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), dins el terme de Santa Maria de Meià.
baronia de Rocacorba
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocacorba (Gironès).
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila…
Riudeperes
Història
Antiga domus o casa forta del poble de Sant Martí de Riudeperes, al municipi de Calldetenes (Osona).
És situada a la dreta de la riera de Sant Julià dita antigament riu de Peres , nom derivat de riva Petrarum , prop de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes El llinatge Riudeperes s’extingí al s XV
comtat de Ripoll
Història
Territori regit per un comte que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Ripollès (tret de les valls de Camprodon i de Ribes).
El seu origen és un pagus , format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d’Osona Se'n desprengué a la darreria del segle X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Olib , el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament Comtes de Ripoll Oliba , comte de Berga ∼988-1003 Bernat I, comte de Besalú 1003-1020 Guillem I, comte de Besalú 1020-1052 Guillem…
la Ribera
Història
Antic districte rural del municipi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat); resten encara unes masies, però és envaït ja pel sector industrial.
baronia de Riba-roja
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo
la Riba
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, que al s XIX formava part del terme de la Bleda.