Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Cristià IX de Dinamarca

Cristià IX. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills
Cristià VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1766-1808).
Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI
Cristià V de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1670-99).
Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes
Cristià IV de Dinamarca

Cristià IV. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1588-1648).
Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund
Cristià III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1534-59).
Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa
Cristià II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca, de Noruega (1515-23) i de Suècia (1520-23).
Fill de Joan I L’annexió de Suècia bany de sang d’Estocolm, 1520 fou desfeta per la revolta de Gustau I Vasa el 1523, any que fou destronat pel seu oncle Frederic I El 1532 intentà de recuperar el tron, però hi fracassà i fou empresonat fins a la seva mort
Cristià I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1448-81), de Noruega (1450-81) i de Suècia (1457-64).
Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla Margarida, casada 1469 amb…
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
Jaume Creus i Martí
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona
Esteve de la Creu
Història
Militar
Militar.
Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta