Resultats de la cerca

Perceptor d’un impost de la vila de Gant sobre els teixidors, fou elegit cap del govern municipal el 1338 La crisi de la indústria tèxtil flamenca determinà la rebellió contra el comte de Flandes Lluís de Nevers Un exèrcit francès avançà contra Gant en ajuda d’aquest, però Artevelde s’emparà de Bruges i dominà la situació Celebrà tractats de neutralitat i lliure comerç amb França i Anglaterra 1338 Davant les maniobres de Lluís de Nevers prengué el partit d’Eduard III d’Anglaterra, que fou proclamat rei de França a Gant 1340 Formà confederació entre Flandes, Brabant 1339 i Hainaut 1340, però…

La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en…

Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou reservada la cambra…

Assassinà els seus germans a la mort del seu pare, Artaxerxes II, i es coronà rei Reconquerí Egipte, perdut en temps del seu pare Filip de Macedònia hi negocià, i també ho feren els atenesos, moguts per Demòstenes, per por dels macedonis Morí emmetzinat, i amb ell l’imperi Persa aquemènida inicià la davallada final

Amb una política hàbil, arribà a dominar altra vegada les ciutats de la Jònia, contra Agesilau d’Esparta que les defensava, i proclamà l’anomenada pau del Rei o d’Antàlcides Egipte se separà del poder reial

S'apoderà del tron aprofitant l’anarquia després de la mort del seu pare Xerxes I, i s’imposà contra el seu germà Histaspes Intervingué en les discòrdies gregues contra Atenes, ajudant Esparta, però la pau de Cimó 449 girà totes dues contra Pèrsia

Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II

Nascut vers el 1110 encara que el seu pare no s’hauria casat amb la seva mare fins al 1130, es casà amb Guillelma El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill  El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en un senyor d’…