Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
Bertran d’Armendaris
Història
Militar
Militar d’origen navarrès, baró de Palafolls (Maresme).
Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…
Salvador Armendares i Torrent
Història
Política
Polític i metge.
Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista Es llicencià en medicina a Barcelona Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres A la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic 1953, fou…
Aristogíton
Història
Jove atenès que amb Harmodi dirigí la conspiració contra els tirans Hípies i Hiparc, fills de Pisístrat, l’any 514 aC.
Aristogíton fou executat L’acció tiranicida els portà el favor popular i els foren dedicades diverses estàtues de les quals només és conegut un grup, el de Críties, fet per a substituir el d’Antènor, robat pels perses
Aristodem
Història
Rei de Messènia.
Defensà el seu regne contra la invasió dels espartans, durant vint anys, però fou derrotat, i els vençuts esdevingueren ilotes i perderen la propietat de llurs terres, repartides entre els vencedors
Aristides
Història
General i polític atenès.
Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei que permetia a tots els…
Aristàgores
Història
Tirà de Milet.
Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495
Joan Arinyó
Història
Un dels caps dels agermanats barcelonins, carnisser d’ofici, empresonat juntament amb el sabater Bernat Marquilles i el procurador Melcior.
Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms 1520, Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec
Gaspar d’Arinyó
Història
Secretari i conseller de Joan II i Ferran II, de família aragonesa.
La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia
Arigböge
Història
Germà petit de Khublai i Möngke.
A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,