Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
baronia de Quisi
Història
Jurisdicció senyorial, a Sardenya, que al s XVII pertanyia als Manca.
torre de Querroig
Història
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m), termenal dels municipis de Banyuls de la Marenda i de Cervera de la Marenda (Rosselló) i de Portbou (Alt Empordà).
Querol
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la dreta de la ribera Salada, davant Ginester i vora el pont de Querol, on la carretera que comunica Solsona amb la vall mitjana del Segre passa a la banda dreta del riu.
torres de Quart
Les torres de Quart
© Fototeca.cat
Història
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta), a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill 1441-60 seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart
castell de Pujol
Història
Torre de defensa del s XII, bastida dins el terme municipal d’Argelers (Rosselló), 1 km al N del poble, al costat del mas Pujols
.
Pertanyia a l’abadia de Fontfreda El 1343, durant la campanya de Pere III contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei de Catalunya-Aragó, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers
Puigmoltó
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) que al s XIX formà un municipi amb Solanelles.
landgraviat de Hessen-Kassel
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de l’Alt Rin.
El 1803 esdevingué electorat de Hessen i el 1866 fou incorporat a la corona de Prússia
landgraviat de Hessen-Darmstadt
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de l’Alt Rin.
El 1816 esdevingué, amb canvis de territoris, el gran ducat de Hessen i del Rin , que existí fins el 1918, en ésser proclamada la república
Hero
Història
Antiga població d’origen islàmic, dins el primitiu terme de Muro (Mallorca), que donà lloc a la vila de Santa Margalida; fou de la senyoria de Berenguer Arnau d’Illa; passà als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera.
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo