Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…
castel·là | castel·lana
Història
Individu d’un poble preromà del nord de Catalunya, esmentat per Ptolemeu, que cita com a localitats seves Bassi, Beseda, Egosa i Sebendunum.
De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup dels bergistans, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú
castellà
Història
Càrrec judicial de l’orde de Malta que tenia inherent la presidència del Consell de Justícia de Malta i el govern de la població no militar de l’illa.
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
castell
Història
Nom donat sovint durant els segles XV i XVI als entremesos o representacions que formaven part de la processó de Corpus de Barcelona.
Eren conduïts en carretes i decorats amb construccions arquitectòniques Generalment corresponien a gremis i eren guardats a la casa dels castells o entremesos A València eren anomenats roques
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció, almenys en l’…
casa pairal
Història
Dret
Masia o casa adscrita a una finca rústica, seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu, que tendeix a ésser econòmicament autosuficient.
Normalment és de grans dimensions i de sòlida construcció Sovint el nom de la casa coincideix amb el del llinatge Hi conviuen normalment dues o tres generacions, sota l’autoritat del cap de casa el vell progenitor, pare o mare vídua, a més dels servidors de la casa i del camp El patrimoni tendeix a augmentar a base d’una política matrimonial Ha estat, a partir de la sentència de Guadalupe 1486, un dels nuclis bàsics de l’estructura social catalana, especialment de la Catalunya Vella La seva potència econòmica ha estat sovint un dels factors de modernització dels mètodes de conreu, i el motor…
casa aloera
Història
A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer, que acostumava a ésser un cavaller o donzell.
No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del…
casa del comú
Història
Dret
Edifici on es reuneix el consell municipal.
Primitivament les reunions no tenien lloc en edificis propis a Barcelona, per exemple, el consell es reuní al convent dominicà de Santa Caterina des del 1249 fins al 1269, que es traslladà al de Sant Francesc Durant la baixa edat mitjana, però, a les poblacions més importants la creixent complexitat de la funció municipal feu necessària la construcció d’edificis destinats a la reunió dels consells municipals i a l’administració Segons que les poblacions siguin viles o ciutats, aquest edifici és anomenat casa de la vila o casa de la ciutat A l’Estat espanyol, després de la llei d’ajuntaments…