Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Arnau Roger IV de Pallars
Història
Comte de Pallars (1427-51), fill de Ramon Bernat i Beatriu de Cardona.
Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III
Hug Roger III de Pallars
Història
Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91), fill d’Arnau Roger IV i de Joana de Cardona.
Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de la qual fou…
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Història
Comte de Pallars-Ribagorça (872-~920), potser fill del comte LlopI de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…
Bernat II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (~1182-99).
Era fill d’Artau IV i de Guillema Deixà només una filla, Guillema, sota la tutela de la seva àvia
Guillem II de Pallars Sobirà
Història
Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?), fill de Sunyer I de Pallars i d’Ermengarda.
Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal Es casà amb Estefania i fou succeït pel seu fill Bernat I
Dolça I de Pallars Jussà
Història
Darrera comtessa de Pallars Jussà (d 1177-92).
Filla del comte Bernat Ramon I, esdevingué comtessa per mort successiva del seu cosí germà Arnau Mir I 1174, del fill d’aquest, Ramon V 1177, i de la filla d’aquest darrer, Valença Vídua, probablement d’un noble del llinatge dels So, féu donació del comtat a Alfons I de Catalunya-Aragó, la qual ratificà el 1192
Arnau Roger III de Pallars
Història
Comte de Pallars (1326-69) del llinatge dels Urtx-Mataplana.
Fill d’Hug Roger I i de Guerana de Cruïlles
baronia de Cortes de Pallars
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes de Pallars i els llogarets de Roaia i Boixet (Vall de Cofrents), vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars, el 1232.
Passà als Pasqual de Verònica, als Frígola i als Escrivà
Bernat I de Pallars Sobirà
Història
Segon comte privatiu de Pallars Sobirà (1035?-49), fill de Guillem II i d’Estefania.
Fou succeït pel seu germà Artau I Miró
Hug Roger II de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1369-1416), fill d’Hug Roger I i de Geralda de Cruïlles.
Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13