Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
baronia de Mislata i la Moreria
Història
Jurisdicció senyorial que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.
Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar
baronia de Misilmeri
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1397, a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo
Mísia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, entre la mar de Màrmara i l’Egea, que confinava amb la Lídia, Frígia i Bitínia.
Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam
baronia de Miserendino
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernò, a qui fou confiscada per rebel.
Fou confirmada de nou el 1453 a Galceran de Corbera, mestre racional i president de Sicília, que la comprà a Beatrice Arezzo El 1622 passà als Filingeri, prínceps de Cutò
Miravet
Història
Antiga quadra del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall de Bellera, que formà el s XIX un municipi amb el poble de Cadolla.
Miravalls
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).
el Mirador
Vista del fort del Mirador (Cotlliure)
© Fototeca.cat
Història
Fort de Cotlliure (Rosselló), utilitzat com a caserna, que domina la vila pel N.
Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l’antiga torre de Santa Teresa, destruïda per una explosió el 1818
torre d’en Mir
Història
Antiga torre de defensa i de senyals del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), bastida a 1 540 m alt sobre un contrafort N de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.
Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al s XIII als s XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar
baronia de Militello
Història
Jurisdicció feudal siciliana, prop de Messina, atorgada per Frederic II a Sanç d’Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d’haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur.
Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso
Mèrcia
Història
Regne anglès fundat per Penda (632-654).
S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos