Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Marcos Pérez Jiménez
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya
Josep Pérez i Guillem
Història
Revolucionari cantonalista, conegut com El Enguerino.
Intervingué en la revolució de setembre del 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València
Benet Pérez de Valdelomar
Història
Militar
Militar.
Fou governador de Puerto Rico 1797, capità general de Yucatán 1799 i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d’independència li impedí d’ocupar S'establí a Panamà, des d’on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití
Hernán Pérez del Pulgar
Història
Militar
Militar castellà.
Durant la guerra contra els àrabs de Granada, es destacà en la defensa d’Alhama 1482, l’assalt al castell de Salar 1486, el setge de Baza 1489 i la presa de Salobreña 1490 El 1527 escriví un llibre sobre el Gran Capità
Evaristo Pérez de Castro
Història
Política
Diplomàtic i polític castellà.
Agregat a la legació de Lisboa 1800-07, anà a Baiona a entrevistar-se amb Ferran VII, com a enviat de la Junta de govern El 1809 fugí de Madrid i anà a Sevilla Diputat a les corts de Cadis 1814 i ministre d’estat 1820-21, més tard fou ambaixador a Lisboa 1834-38 Cap del govern 1838-40, en caure aquest s’exilià fins que acabà la regència d’Espartero
Manuel Pérez
Història
Propagandista anarquista i de la CNT.
Tingué un especial paper com a organitzador de la Confederació Regional del Treball de les Canàries 1932-34 Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de Solidaridad Obrera el 1936 El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre del 1936 pogué fugir a Menorca De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca Publicà en diferents versions castellana…
Antonio Pérez
Història
Estadista castellà.
D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en mans de Felip…
Peire Salvatge
Història
Literatura catalana
Trobador.
Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1098-1112).
Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’església…
Pere Orsèol
Història
Dux de Venècia (976-978), monjo de Cuixà.
Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà , home de…