Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
Pere Bennàsser
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fou canonge de la seu de Mallorca El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens , dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l’ortodòxia lulliana condemnada pel Sant Ofici de Roma 1690 i posada a l' Índex de llibres prohibits, l’obra continuà, tanmateix, circulant El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l’obra condemnada
Pere Bayarri
Història
Polític.
Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés 1854, ministre de marina al gabinet del general O'Donnell 1856 i president del consell suprem de guerra i marina 1857
Pere Esteve
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf, fou secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola FTRE 1887 i collaborador del periòdic anarcocomunista “El Productor” 1887-93, que dirigí el 1888 Membre del jurat qualificador del certamen socialista del 1889, tingué un destacat paper en l’organització de la jornada de l’1 de maig de 1890 a Barcelona i del Congrés Obrer Ampliat del 1891, celebrat a Madrid Amb Tarrida del Mármol representà la delegació anarquista espanyola al congrés de Brusselles 1891 de la Segona Internacional i acompanyà Enrico Malatesta a l’excursió de propaganda que…
Pere Cornell
Història
Noble ribagorçà.
Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València…
Pere Desportes
Història
Política
Diplomàtic.
El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
Pere Veguer
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1541 fou nomenat bisbe de l’Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys Del 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones
Pere Morràs
Història
Militar
Militar.
El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès El 1704 passà al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei arxiduc Carles III Lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó i al Camp de Tarragona El 1713 fou evacuat i passà a Viena, on més tard es féu monjo
Pere Morell
Història
Política
Polític.
Era canonge de la catedral de Barcelona Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors Amb Josep Fontanella i Josep d’Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt 1642-44 i dels seus successors Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs 1647 i el cobrí d’obsequis
Pere Vinyals
Història
Militar
Militar.
El 1713 era tinent coronel Es destacà en el setge de Barcelona 1713-14, on lluità contra els filipistes Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena 1725