Resultats de la cerca

Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna , la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihittita El primer rei documentat és Šuttarna I ~1560 El succeí Parattarna ~1545, que sotmeté Alalakh Síria i Kizzuwadna Cilícia Sota Saustatar ~1500, Mitanni arribà al seu apogeu s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’, bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne 1472 Artatama I 1450 inicià la política proegípcia matrimoni de la seva filla amb…

Fill de Muršiliš II Lliurà la indecisa i important batalla de Kadeš 1285 aC contra Ramsès II pel control de Síria-Palestina

Fill de Sethi I , heretà d’ell una sòlida posició a Palestina que li permeté d’intentar recuperar Síria, perduda en període d’Al-Amarna Després d’una primera campanya 1301, dugué a terme la seva famosa expedició de l’any 1300, en la qual lliurà la indecisa batalla de Kadeš contra l’hittita Muwatalliš Aquest semifracàs, que ell intentà de convertir en els seus texts en una victòria personal, provocà diverses revoltes a Palestina que sufocà en tres campanyes 1299 o 1298, 1297 i 1295 El 1294 decidí d’atacar novament els hittites, penetrà a Síria i prengué les importants ciutats de Tunip i Qatna…

Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans

La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i part de…

Fill d’Enric d’Antioquia, succeí el seu cosí germà Hug II Paralitzat per la insubordinació feudal, tant a Xipre com a Jerusalem, fracassà en els intents de restaurar la dominació franca a Síria

Fill de Teglatfalassar III, sufocà una sèrie de revoltes a Síria-Palestina, entre les quals es destaca la d’Osees, rei d’Israel, la capital del qual, Samaria, assetjà durant tres anys 724-722 aC

Fill de Ptolemeu II i de Berenice Sotmès a la influència de favorits, amb el seu govern corrupte s’inicià la decadència de la dinastia Amb tot, derrotà Antíoc III de Síria a Ràfia 217 aC

Fill de Ramsès II, governà del 1233 al 1223 aC Combaté a Síria i a Líbia contra els pobles de la mar i obtingué damunt d’ells una gran victòria També lluità contra Israel i la Núbia

Exercí importants funcions administratves a Síria, Rumèlia i Bulgària 1857 Nomenat visir 1861, organitzà el consell d’estat 1868 i fou governador de Bagdad 1869 i gran visir 1872 Acusat de la deposició i l’assassinat d’Abdülaziz 1876, fou deportat i executat