Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
baronia d’Altet
Història
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany (1814-99), únic titular.
aixecament Carlí
Història
Aixecament armat carlí (1855-56) que intentà d’explotar la situació política creada per la Revolució del 1854.
La insurrecció es produí simultàniament a Àlaba, a Navarra, al Baix Aragó i al Maestrat, on inicialment semblà que podria assolir una gran volada, i al Principat de Catalunya, on l’acció militar fou més aspra i més llarga que enlloc Les primeres partides catalanes aparegueren pel juny del 1855, coincidint amb l’agitació obrera a Barcelona vaga general i mort de Josep Sol i Padrís Aquestes partides eren manades per Josep Borges, Estartús i Marcellí Gonfaus Marçal , el qual, com a comandant general, féu pública una proclama 27 de juny Pel juliol entrà a Catalunya Rafael Tristany…
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
himne de Riego
Història
Himne de la Segona República Espanyola.
Originàriament, fou la marxa militar de les tropes constitucionalistes dirigides per Rafael del Riego contra Ferran VII, el 1820 Al llarg del s XIX, la marxa adquirí el caràcter d’himne al liberalisme i a la revolució
Federació Comunista de Llevant
Història
Organització regional del Partido Comunista de España formada l’any 1923 i que aglutinava les agrupacions comunistes de València, Alacant, Castelló de la Plana, Albacete i Múrcia.
Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol
Antoni Barceló
Filosofia
Història
Lul·lista.
Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93
Blai Ferrer
Història
Militar
Militar.
Fou coronel de les forces catalanes que lluitaren contra Felip V a la guerra de Successió Es destacà en la defensa de Barcelona 1713-14, i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques En capitular Barcelona, fugí a Àustria, on serví a l’exèrcit de l’emperador
Jaume Melianta
Història
Bandoler.
Fou anomenat el Fadrí de Sau Formà part de la quadrilla de Joan de Serrallonga, del qual fou lloctinent Davant una ofensiva organitzada pel duc de Feria, lloctinent de Catalunya 1630, passà a França, on fou detingut amb altres bandolers —entre els quals el seu germà Rafael—, lliurat a les autoritats catalanes i condemnat a galeres
Ateneu Català de la Classe Obrera
Història
Associació fundada el 1861, a Barcelona, amb el propòsit de servir culturalment als obrers.
Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, però a partir de la revolució de setembre d’aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals Igualment com la secció espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d’estat del general Pavia el gener del 1874
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina