Resultats de la cerca
Es mostren 14705 resultats
opričnina
Història
A Rússia, en època d’Ivan el Terrible, districte administratiu que comprenia la zona central estratègicament i econòmicament més important (separada de les zones perifèriques), situada sota el poder directe del tsar i controlada per una guàrdia especial.
La creació de l' opričnina 1564 afeblí la gran propietat dels boiars i eliminà de l’aparell de l’estat l’aristocràcia feudal, enfortint el poder del tsar i la centralització de l’estat rus
òmfal
Història
A l’antiga Grècia, terme (del grec omfalós, ‘llombrígol’) emprat per a indicar el centre d’una cosa (d’un escut, d’una entitat geogràfica, etc).
Era famós l' òmfal de la terra , a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apollo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això foren combatuts…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
occidentalització
Història
Assimilació parcial o total als costums, la mentalitat, les institucions, l’estil de vida o la tècnica d’occident
.
occidentalisme
Història
Moviment reformador rus que es desenvolupà en temps del tsar Nicolau I de Rússia.
Tingué l’origen en les Cartes filosòfiques de Čaadajev 1836, que mostraven als russos les idees de Hegel sobre el problema nacional Els occidentalistes Čaadajev, Herzen, Belinskij, al contrari dels eslavòfils eslavofilisme, pensaven que l’imperi rus, per tal de completar la seva missió històrica, abans de tot havia de seguir l’escola occidental, no pas copiar-la servilment, però prendre'n el que tingués de més modern organització administrativa, laïcisme, etc Amb Herzen, alguns occidentalistes tendien també cap al socialisme europeu A conseqüència de la Revolució del 1848, la policia tsarista…
obreria
Història
Dret canònic
Càrrec d’obrer en una parròquia, una confraria, etc.
obnunciació
Història
A la Roma antiga, a l’edat republicana, facultat reconeguda als cònsols i pretors d’oposar-se —després d’haver estat anunciats fenòmens atmosfèrics contraris— a la convocatòria dels comicis.
Regulada per les lleis Aelia i Fufia s II aC, aquesta facultat, causa d’escàndols notables, desaparegué juntament amb la república
obertenc | obertenca
Història
Dit dels descendents del comte Obert I, després (951) marquès, pel fet de governar, en nom de l’emperador, un territori que rebé el nom de marca Obertenca.
Els seus nets Ugo i Alberto Azzo I foren els progenitors dels Este, els Malaspina i els Pallavicini