Resultats de la cerca

El 1568 passà als Osorio de Moscoso, marquesos d’Astorga, als Ruiz de Arana, comtes de Sevilla la Nueva, i als Bustos, marquesos de Corvera

La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella-Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica

Representant de la causa berber a la península Ibèrica, s’afrontà al partit àrab arrelat a Sevilla i reeixí en aquesta tasca S'annexionà diversos territoris Jaén, part de Còrdova 1038 i Màlaga 1057 unificà així els berbers

Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal

Es declarà independent dels almohades i, havent-se emparat de Guadix, Jaén i Baza, es proclamà emir d’Al-Andalus i reconegué inicialment el califa de Bagdad Vassall de Ferran III de Castella, collaborà en la reconquesta de Sevilla Inicià la construcció de l’Alhambra

Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I

Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081

Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57