Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
comtat d’Oliveto
Història
Títol concedit el 1507 en el regne de Nàpols a Pedro Navarro
, a qui fou confiscat, i el 1515 a Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
, baró de Bellpuig.
El 1568 passà als Osorio de Moscoso, marquesos d’Astorga, als Ruiz de Arana, comtes de Sevilla la Nueva, i als Bustos, marquesos de Corvera
batalla de Sagrajas
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 23 d’octubre de 1086 a les ribes del Zapatón (Extremadura) entre l’exèrcit almoràvit i Alfons VI de Castella-Lleó, aliat amb Sanç Ramírez d’Aragó i amb Álvaro Háñez de València.
La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella-Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica
Badīs ibn Habus
Història
Rei de la taifa de Granada.
Representant de la causa berber a la península Ibèrica, s’afrontà al partit àrab arrelat a Sevilla i reeixí en aquesta tasca S'annexionà diversos territoris Jaén, part de Còrdova 1038 i Màlaga 1057 unificà així els berbers
Lluís Maria de Borbó i de Vallàbriga
Història
Comte de Chinchón.
Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal
Muḥammad I de Granada
Història
Rei de Granada (1231-72), primer de la dinastia nassarita.
Es declarà independent dels almohades i, havent-se emparat de Guadix, Jaén i Baza, es proclamà emir d’Al-Andalus i reconegué inicialment el califa de Bagdad Vassall de Ferran III de Castella, collaborà en la reconquesta de Sevilla Inicià la construcció de l’Alhambra
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
Guiu I d’Albon
Història
Comte d’Albon.
Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081
Garcia I de Galícia
Història
Rei de Galícia (1065-71 i 1072-73), fill petit de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó-Astúries-Galícia.
Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna
Sebastián Ramírez de Fuenleal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i administrador castellà.
Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542
Francesc de Paula de Figueras i Caminals
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina