Resultats de la cerca

Coneguts ja per Heròdot i Ptolemeu, a l’època postalexandrina havien anullat els escites ~200 aC Passaren a ocupar les terres de l’alt i mitjà Danubi Després foren dominats pels gots s III-IV Es dividí geogràficament en tribus, de diverses característiques ètniques estonians, eslaus i germànics Contra tots ells lluitaren els emperadors Constantí i Licini a les fronteres danubianes Juntament amb els gots i els huns, sota Radagais, entraren a Itàlia 405 Apareixen encara lluitant amb els visigots contra Àtila als Camps Catalàunics 451

Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els resistents A l’…

Exercí de mestre a Eleusis, i fou encarregat per Ptolemeu II d’ordenar la Biblioteca d’Alexandria Fruit d’aquesta tasca foren els Pínakes ‘Taules’, catàlegs d’autors i d’obres, plens de dades biogràfiques i erudites, que foren la base de la investigació historicoliterària posterior Escriví sobre els temes més diversos Barbarikà nómima ‘Costums dels pobles estrangers’, Ethnikaì onomasíai ‘Diverses denominacions ètniques’, etc La seva poesia, racional, erudita i tècnicament perfecta, intentà de deseixir-se de les formes poètiques tradicionals De les seves obres només han estat…

Junt amb el nom  o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu  patrilineals,…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…