Resultats de la cerca

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar…

Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els…

En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí

Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I

La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627

A la segona meitat del segle IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan segle X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del segle XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…

Hom l’havia confosa amb una filla del comte d’Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo

Fill hereu de Garcia I i d’una filla d’Ènnec I de Pamplona Es casà amb Guldregut A la seva mort Aragó passà a Galí II, fill del comte Asnar I, que havia estat deposat pel pare de Galí I

Fill d’Asnar II i d’Ènnega de Pamplona, casat primerament amb Acibella de Gascunya i després amb Sança Garcés La filla del segon matrimoni, Andregot, es casà amb el rei de Pamplona Garcia III i ambdós obtingueren, així, el comtat d’Aragó per a llur fill Sanç I Abarca