Resultats de la cerca

El 1833 abandonà el negoci familiar i lluità contra els carlins Acompanyà Joan Prim en diverses accions bèlliques Alcalde de Girona 1842-43, cessà en caure el govern progressista El 1854 el nou règim progressista el nomenà alcalde de Reus

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús

El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme El…

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…

Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà

Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el…

Advocat Federal, el 1868 presidí la Junta Revolucionària de Reus i pel gener del 1869 ocupà l’alcaldia Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any Després comandà la milícia ciutadana i el 1874 tornà a ésser elegit alcalde

Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne Fou el promotor de la companyia de diligències reusenca, que fou la primera que es fundà a l’Estat espanyol Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol 1852

Durant la primera guerra Carlina lluità al bàndol liberal com a oficial Acabada la guerra 1840, es doctorà en dret Fou diputat a corts 1858-63, regidor i més tard alcalde de Reus 1885, ciutat de la qual fou cronista oficial des del 1889 També fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona del 1887