Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
el Crit del Palleter

El Crit del Palleter, oli de Joaquim Sorolla realitzat el 1884
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a València el 23 de maig de 1808 que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l’inici de la guerra contra Napoleó al País Valencià.
La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’…
Terra i Llibertat
Història
Crit revolucionari que distingí diversos moviments agraristes i anarquistes dels segles XIX i XX.
El 1826 sorgí una organització russa amb aquest nom, molt influïda pels anarquistes, que preconitzava la reforma agrària, així com el terrorisme antitsarista Fou també el títol d’un diari anarquista editat primer a Madrid i després a Barcelona 1903-39 i controlat per la FAI El moviment agrarista mexicà d’Emiliano Zapata 1911-19 adoptà també aquest crit com a lema polític
via fora!
Història
Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill, especialment per a convocar el sagramental (via fora i sometent!), la host i cavalcada els encalçaments contra bandejats i desguiats.
El crit de via fora o via fos també era emprat en alguns indrets per a convocar el consell o assemblea de la Universitat del lloc o terme
revolta de la Nika
Història
Revolta que s’originà a Bizanci l’11 de gener de 532 entre els sequaços de les dues faccions (‘‘blava’’ i ‘‘verda’’), dominants a l’hipòdrom, contra Justinià, el qual acusaven de parcialitat o odiaven per la seva rigorosa política interna i per les lleis fiscals.
Els conjurats, sota el crit-consigna de Νίκα ‘venç', s’enfrontaren amb les tropes imperials, però foren vençuts, gràcies a la voluntat de Teorodora i al comandament enèrgic de Belisari Hom creu que en aquest aldarull moriren prop de 30 000 homes
avalot de la placeta de les Panses
Història
Alçament popular antinapoleònic esdevingut a València el 23 de maig de 1808.
S'originà en arribar a la placeta de les Panses —on era exhibida al públic— la Gazeta del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona Això provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre el Crit del Palleter
Montserrat Poc
Història
Bandoler.
Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després
Filips van Artevelde
Història
Polític flamenc, fill de Jacob van Artevelde.
La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en…
Sant Jordi!
Història
Crit de guerra emprat pels combatents catalans, a l’edat mitjana.
La Crònica de la Morea l’esmenta com a proferit pels almogàvers a la batalla del Cefís 1311
Vicent Tomàs i Martí
Història
Medicina
Periodisme
Política
Metge, escriptor i polític.
Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…
bona guaita, bona!
Història
Crit amb què antigament es comunicaven entre ells els vigilants per indicar que no hi havia novetat.