Resultats de la cerca

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…

Fou director de l’obra de les muralles de la vila d’Eivissa D’allí anà a Maó 1555, on dirigí les obres del castell anomenat més tard de Sant Felip De Maó passà a Barcelona, on continuà les obres del baluard de les Drassanes

Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians

Les dificultats que causaven a les relacions per terra entre Roma i la Hispània motivaren diverses lluites 154-125 aC, i foren finalment dominats pel cònsol Sext Calví 123 aC, que hi fundà la colònia d' Aquae Sextiae

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

Governador de la Germània i d’Àsia, fou cònsol i praefectus urbis Morts els dos Gordians Gordià I i Gordià II, fou elegit emperador juntament amb Dècim Celí Calví Balbí Tot seguit, però, entrà en discòrdia amb aquest i ambdós atragueren l’hostilitat de l’element militar i sobretot dels pretorians, que els occiren

Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots

Fou elegit cèsar per l’exèrcit i el poble després de la revolta de Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Deixà el poder a mans del sogre, Timesiteu, prefecte del pretori El 242 s’inicià la guerra contra els perses, en el decurs de la qual Timesiteu morí Fou succeït per Filip l’Àrab, que impellí els soldats a donar mort a l’emperador

Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors pel seu nebot…