Resultats de la cerca

Anà a Sicília amb l’infant Martí el 1392, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç 1409, on es destacà en la lluita contra els sards rebels El 1412 fou enviat a Catalunya pel comte de Quirra per informar el Parlament de la situació a Sardenya i demanar ajut Durant l’Interregne fou adversari del comte d’Urgell El 1413 lluità al costat de Ferran I

Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols…

Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385…

Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara

Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona —…

Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes Al setge de Rodes combaté…

Fill del mercader i armador barceloní  Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de Mallorca durant…

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya,…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…