Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Emília Carles i Tolrà
Història
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Aquest títol li fou concedit, el 1896, a petició de l’ajuntament, per haver fet realitat diverses obres de caràcter benèfic entre d’altres, l’església monumental de CastellardelVallès projectades pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà , fundador de la indústria tèxtil coneguda, posteriorment, amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA
comtat d’Albalat
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albalat dels Sorells (Horta del Nord).
La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç delCastellar i als Vallès
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers Alguns dels…
Josep de Meca-Caçador i de Cartellà
Història
Militar
Militar.
Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el féu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de CastellardelVallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen dela denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els…
marquesat de Ciutadilla
Història
Títol senyorial concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori.
El títol passà als Cortés de Andrada 1788, als Sentmenat, marquesos de Sentmenat 1824, i als Sagnier 1971