Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comtat de Clermont-en-Beauvaisis
Història
Territori feudal francès al voltant de la vila de Clermont.
Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé
Guillaume Carle
Història
Militar
Cap militar de la insurrecció camperola de la Jacquerie.
Carles II de Navarra el féu presoner a traïció i desféu les seves forces prop de Clermont 10 juny 1358 la vila es rendí i Carle hi fou decapitat
Carles IV de França
Història
Rei de França (1322-28) i de Navarra (Carles I) (1322-28).
Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys
comtat de Boulogne
Història
Territori feudal francès, el primer comte del qual sembla que fou Adolf (mort el 933), fill del comte Balduí II de Flandes.
El comtat passà, successivament, als Flandes 1160, als comtes de Dammartin ~ 1180 i als Clermont 1262 Posteriorment en foren posseïdors els comtes d’Alvèrnia, i el 1361 passà als d’Artois, i després als La Tour del 1435 al 1477 fou dels borgonyons, fins que se n'apoderà Lluís XI El 1544 l’ocupà Enric VIII d’Anglaterra, i el 1550 fou incorporat a França
Mata d’Armanyac
Història
Duquessa de Girona i comtessa de Cervera.
Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els…
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…