Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
camp clos
Història
Lliça, espai clos on tenien lloc els duels judicials, els torneigs.
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
Cabrenys
Història
Castell (dit també castell de Serrallonga
) i antic terme del municipi de Serrallonga (Vallespir), al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys
.
Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà Les restes del castell s IX, dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella dedicada a sant Miquel s’alcen sobre el cim més meridional 1 342 m alt en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al s XIII, i d’una altra d’hexagonal, del s XIV El castell havia estat residència dels…
Marc Aureli Probe
Història
Emperador romà.
Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia
Zengirli
Història
Antiga ciutat hitita, situada uns 15 km al N d’Antioquia.
Fundada segurament al s XIV aC, fou capital del regne neohitita de Ya'diya, dit després Šam'al, des del començament del s XII fins al final del s VIII aC, que fou annexada a l’imperi assiri per Sargó II/> El clos de la ciutat, de 720 m de diàmetre i delimitat per dues muralles, comprenia un turó sobre el qual hi ha la ciutadella El jaciment, en molt mal estat de conservació, fou excavat del 1888 al 1891 per una missió arqueològica alemanya, que hi trobà també relleus i escultures, conservats actualment a Berlín i a Ankara
Horemheb
Representació d’Horemheb en un relleu del temple de Luxor, a Egipte
© Fototeca.cat
Història
Darrer faraó de la dinastia XVIII.
De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay com ho demostra, entre d’altres, el fet que…
cavaller
Història
Posseïdor d’un cavall i armes; era obligat a servir el seu senyor per raó del feu o cavalleria
que aquest li havia donat amb la condició de no exercir cap ofici mecànic.
A l’època medieval s’imposà, en un procés ja clos al s VIII, la preponderància del combatent a cavall Els prínceps exigien el servei militar a cavall de tots els homes lliures que disposaven de cavall i armament El genet, però, necessitava una prolongada preparació per a adquirir el domini en el maneig del cavall i de les armes escut i, sobretot, la llarga i pesada llança adoptada vers el s X, i aviat es palesà la conveniència de disposar de combatents professionals, units alhora per un contracte de fidelitat Sota l’imperi Carolingi començaren a ésser establerts en béns…