Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pere Oliver i Domenge
Història
Republicà.
Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana 1932 i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear 1934 Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx Mallorquinista i pancatalanista, collaborà el 1917 a La Veu de Mallorca , fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931 També collaborà a República És autor de La catalanitat de les Mallorques 1916, Joanot Colom i Cifré…
Bartomeu Caldentei
Educació
Història
Lul·lista, mestre de l’Estudi General de Mallorca.
Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia El 1477 fou ordenat prevere Amb el poeta Francesc Prats obrí 1480 una escola d’humanistes i lullians, que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants Juntament amb Nicolau Calafat fundà la primera impremta de Mallorca, que durà fins el 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum 1485, de Jean Gerson, les doctrines del qual l’havien influït profundament
Joan Estelrich i Artigues

Joan Estelrich
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…
, ,
Joanot Colom

Joanot Colom
© Fototeca.cat
Història
Dirigent agermanat, barreter d’ofici.
Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat 6 de febrer de 1521 amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l’organització de la germania valenciana De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l’assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom el 25 d’octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca Els excessos produïts pels exaltats —hom…
Mateu Obrador i Bennàssar

Mateu Obrador i Bennassar
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Erudit, escriptor i i lul·lista.
Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per Jeroni…
Carròs
Història
Noble, fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i fundador del llinatge valencià dels Carròs.
Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca Jaume I l’armà cavaller 1220 i li concedí feus a l’illa Felanitx, entre altres, de la qual fou també governador 1233 Nomenat almirall 1230, prengué part en la conquesta de València El rei li donà el lloc de Rebollet 1240, on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia 1242 i Elx 1249 Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella 1248 Es distingí també al setge de Múrcia 1266, i apareix molt sovint al costat del rei als actes de…
Andreu Crespí i Salom
Educació
Història
Política
Pedagog, polític i científic.
Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou…
Joan Antoni de Güell i López
Història
Política
Polític.
Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…
Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
Història
Noble mallorquí, cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx.
Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…