Resultats de la cerca

Lluità a Cuba 1895-98, i passà al Marroc, on participà en el desembarcament de Casablanca 1908, l’ocupació de Larraix 1911 i les campanyes del 1912 al 1914 Ascendit a general 1913 i a ajudant de camp del rei Alfons XIII 1915, intentà 1920, sota ordres directes del rei i sense consentiment del seu superior, el general Berenguer, una penetració a l’interior del Marroc Abd el-Krim desencadenà l’atac que donà lloc al desastre d'Annual 1921

Fill de Fernando Ansúrez, que fou un quant temps comte de Castella Cap de la família dels Ansúrez, actuà al costat de Ferran González quan era comte de Lara Prengué part en la batalla de Simancas 933 amb Ramir II de Lleó, que el nomenà comte de Monzón de Campos poc abans del 943 En ésser empresonat Ferran González, rebé el comtat de Castella com a conseller i preceptor de Sanç, el comte nominal

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació 1885, de gràcia i justícia 1890 i d’hisenda 1899 i 1902 i president del consell de ministres 1903 i 1905 Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els pressuposts…

En la guerra contra Napoleó lluità amb l’Empecinado Fou fet presoner pels francesos a Tamajón 1812 i, després, collaborà amb ells El 1822 lluità per la causa absolutista i capturà Bessières a Zafrilla 1825 En morir Ferran VII, s’afilià a la causa liberal i, en la primera guerra Carlina, actuà al front de la cavalleria cristina

Estudià a la Institución Libre de Enseñanza Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universitat de Madrid 1912 Fou membre del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors L’any 1916 fou destituït, processat i empresonat a Cartagena per activitats revolucionàries i posteriorment reintegrat a la seva càtedra Formà part, amb Andrés Saborit, Daniel Anguiano i Francisco Largo Caballero, del comitè de la vaga general del 1917 Detingut i empresonat, fou alliberat l’any següent en ésser elegit diputat a corts Durant la Dictadura del general…

Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en el govern…

Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos

Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos

Tercer duc de Sessa i de Baena, comte de Cabra, era net, per part de mare, del Gran Capità Fou governador de Milà 1558-60 i 1562-63 afavorí els milanesos, en obtenir de Felip II de Castella que, de moment, no hi fos implantada la inquisició Fou amic de Joan d’Àustria lluità amb ell contra els moriscs de Granada i a Lepant 1571