Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Daniel de Galítsia
Història
Príncep de Galítsia, Volínia i Vladimir i gran duc de Kíev (1240-64).
Durant la seva minoritat la noblesa reduí el seu poder al principat de Vladimir, però vers el 1240 havia reunit Volínia, Vladimir i Galítsia, i fou nomenat gran duc de Kíev Combaté l’orde teutònic 1238, els mogols 1240-45, als quals s’hagué de sotmetre, els polonesos i els hongaresos 1249 i altre cop els mogols 1260-61 Fou coronat rei per un legat papal el 1254 i reorganitzà els seus estats
Władysław Gomułka
Història
Estadista polonès.
Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional 1945 i fou ministre de la zona recuperada 1945-49 Acusat de nacionalisme, fou destituït 1949 i arrestat 1951 Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central 1971
Joan III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1674-96), fill del castellà de Cracòvia Jakob Sobieski.
Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa
Agenor Goluchowski
Història
Polític austríac.
Membre d’una aristocràtica família polonesa, fou governador de Galítsia 1849-59, 1866-68 i 1871-75 i artífex de la temptativa de reorganització de l’imperi austrohongarès sobre bases federalistes
Ladislau IV d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1272-90).
Fill i successor d’Esteve V Sobirà feble i de poca autoritat, sostingué diverses lluites internes entre les faccions de la noblesa, les quals provocaren la pèrdua de la seva hegemonia als Balcans i a Galítsia
Josep II
Història
Emperador romanogermànic i rei de Romans i de Germània (1765-90).
Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis…
Aleksandr F’odorovič Kerenskij
Història
Política
Polític rus.
Advocat, s’afilià al partit social-revolucionari i fou elegit a la duma el 1912 Després de la revolució de febrer del 1917 fou nomenat ministre de justícia, i pel maig del mateix any, ministre de la guerra Com a tal, dirigí l’anomenada “ofensiva Kerenskij” a Galítsia, el fracàs de la qual provocà les revoltes de juliol Succeí el príncep L’vov com a cap del govern provisional, cercant suport en els aliats occidentals La temptativa de cop d’estat del general Kornilov, frustrada per la decidida acció dels bolxevics, debilità la seva posició Intentà de convocar l’assemblea…
Adam Rapacki
Història
Política
Polític polonès.
Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit
Primera Guerra Mundial

Mapa de la Primera Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1914 al 1918.
El desenvolupament del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del segle XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra Francoprussiana 1870-71 Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis d’una banda la rivalitat francoalemanya, posada de manifest amb motiu dels conflictes del Marroc 1905-06 i 1911 i, de l’altra, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans conflictes de Bòsnia i Hercegovina, 1901-11 guerres balcàniques, 1912-13 La Gran Bretanya intervingué en…