Resultats de la cerca

Fundà, al Caire, la British School of Archaeology, que es caracteritzà per l’interès per les troballes menors i per la sistematització del material predinàstic Efectuà nombroses excavacions a Egipte i a Palestina i ensenyà egiptologia a Londres 1892-1933 A més de les obres relatives a les excavacions, publicà History of Egypt 1894-1905, Social Life in Ancient Egypt 1923 i Ancient Gaza 1931-38

Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per…

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

Serví a Betxuanalàndia 1884-85 i a Zululàndia 1888, i lluità contra els bòers 1899 Participà en la Primera Guerra Mundial, de primer a França 1915-17 i després a Palestina com a comandant de les forces expedicionàries egípcies S'apoderà de Běer Sheva’ i Gaza, entrà a Jerusalem 1917 i després de la victòria de Megiddo setembre del 1918 aconseguí la capitulació de Turquia armistici de Murdros, octubre del 1918 El 1919 fou nomenat alt comissari per a Egipte, càrrec que ocupà fins el 1925

Fill de Lagos, fou general d’Alexandre el Gran en la seva campanya de l’Àsia Nomenat sàtrapa d’Egipte 323 aC, s’alià amb Cassandre i Lisímac contra Antígon Monóftalmos 316 aC, el fill del qual, Demetri, vencé a Gaza 312 aC L’ocupació de Palestina durà poc A Grècia, conquerí Corint i Mègara 308 aC, però fou derrotat per Demetri a Salamina de Xipre 306 aC Adoptà el títol de rei 305 aC després d’aturar una invasió d’Antígon 305 aC, s’alià amb Cassandre, Lisímac i Seleuc 302 aC i ocupà la Celesíria Palestina i Fenícia El 285 aC abdicà en Ptolemeu II Filadelf Guerrer i polític, les…

Fill d’Antíoc, general de Filip II de Macedònia, a la mort d’Alexandre el Gran fou elegit lloctinent del regent Perdicas, en l’assassinat del qual intervingué Obtingué la satrapia de Babilònia 321 aC, que li fou presa per Antígon el Borni Refugiat a la cort de Ptolemeu I d’Egipte, contribuí a la victòria d’aquest sobre Demetri Poliorcetes, fill d’Antígon, a Gaza 312 aC Això li permeté de recuperar Babilònia i sotmetre la Susiana i la Mèdia Sotmeté també Pèrsia i la Bactriana, i en un nou repartiment de l’imperi 301 aC li correspongué Síria Ocupà solament, però, la part nord del…

Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…

La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i part de…