Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona

De filiació progressista, fou president de l’audiència territorial de Mallorca 1844, i diputat en diverses ocasions Elegit alcalde constitucional de Barcelona novembre del 1854 — agost del 1855, tingué un paper important com a moderador dels conflictes socials i polítics del Bienni Progressista

Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal Es casà amb Estefania i fou succeït pel seu fill Bernat I

Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència

Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol

Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el…

A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’església de Sant…

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…

Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de la Vall d’…

Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu presonera la…