Resultats de la cerca

Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Ha publicat nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, ha tingut cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, ha collaborat amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la…

Creà l’Arxiu Cinematogràfic-Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs Collaborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l’ànima de la darrera època de Film Guía

Fundà i dirigí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí 1863 “El Valenciano” Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Balears, Alacant, Granada i la Corunya Publicà una Guía de Valencia

Collaborà a Archivo de arte valenciano , Las Provincias , Diario de Valencia , Boletín de la Real Academia de la Historia i El Obrero Setabense Publicà Curiosidades setabenses 1924-25, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva 1925, Játiva biográfica 1931 i El valenciano en las escuelas y en la vida social 1918

Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa

Nomenat per Teodosi magister officiorum i cònsol 392, succeí Tacià com a prefecte del pretori A la mort de Teodosi 395, fou guia d’Arcadi a l’Orient Obtingué d’Honori l’expulsió de les tropes de Flavi Estilicó , que, amb el pretext de plantar cara a Alaric, ocupaven la Mèsia i la Tràcia, i de deixar el contingent oriental de l’exèrcit als capitans gots Gaina i Timasi, però fou mort per un soldat per ordre de Gaina

Introductor de la vacuna al Perú, fundà l’amfiteatre anatòmic de Lima i l’escola de medicina de San Fernando Partidari de la independència, la defensà en un manifest el 1812 Fou nomenat diputat a les Corts de Cadis 1821 Altre cop al Perú, després de l’alliberament ocupà càrrecs importants i fou president del consell de ministres 1826-27 Escriví una Guía política, eclesiástica y militar del virreinato del Perú 1793-97 i algunes obres científiques Fou també redactor d' El Mercurio Peruano 1791-95