Resultats de la cerca

Criticà l’actitud legalista d’O'Connell i del moviment per a l’abolició de la unió amb Anglaterra Promogué una revolta camperola que fracassà 1848

Comte de Tyrconnel Catòlic i partidari dels Stuart, lluità a Irlanda contra Cromwell i conspirà a Londres a favor de la restauració monàrquica Jaume II el nomenà comandant en cap de les tropes irlandeses Intentà debades d’oposar-se a la revolució del 1688

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal

El 1810 s’incorporà a les forces del general Páez durant la campanya d’Apure, i passà després a l’illa Margarita, a les ordres d’Urdaneta Participà en el setge de Cartagena i en la batalla d’Ayacucho 1824 Morí en l’atemptat del palau de San Carlos setembre del 1828, en voler defensar la vida de Bolívar

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer…

La Union Act amb Escòcia culminà un procés iniciat amb la unió personal Jaume I d’Anglaterra, 1603 i accelerat davant del perill d’una restauració dels Stuart Anglaterra La Union Act amb Irlanda fou una reacció defensiva contra el desvetllament dels catòlics rebellió dels Irlandesos Units de Wolfe Tone, 1789 El parlament irlandès l’acceptà, però l’oposició a la unió es mantingué fins que Irlanda aconseguí l’autonomia 1921 i finalment, el 1949, la independència total República d’ Irlanda

Envaí Ossory 983 el 1002 li fou reconegut el títol de rei d’Irlanda Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l’aliança del sobirà d’aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d’Argent Brian els derrotà a Glenn-Máma 999 i en la decisiva batalla de Clontarf 1014 Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l’assassinà Els seus descendents constituïren l’estirp dels O'Brien

Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç

Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític