Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Castruccio Castracani
Història
Senyor (1316-27) de Lucca, de la família gibel·lina dels Antelminelli.
Derrotà els florentins a Altopascio 1325 i s’apoderà de Pistoia, Volterra i Pisa 1328, i esdevingué, així, cap dels gibellins de Toscana Lluís IV erigí els seus estats en ducat hereditari 1328, però el seu fill Enric en fou desposseït molt aviat Maquiavel el féu protagonista d’una novella
Bonifaci I de Toscana
Història
Comte de Lucca (812-823).
Primer titular del comtat de Lucca Era d’origen bàvar, i probablement arribà a Itàlia amb Carlemany Fou estirp de la família comtal de Lucca, que, posteriorment, rebé el títol del marquesat de Toscana
Bonifaci II de Toscana
Història
Comte de Lucca (823-834).
Designat prefecte de Còrsega per Lluís el Piadós, hi construí, segons la tradició, el castell de Bonifacio El 828 féu una expedició naval de represàlia contra les incursions musulmanes passà a Còrsega i a Sardenya i a l’Àfrica, on efectuà un desembarcament de càstig entre Útica i Cartago Es decantà a favor de Lluís el Piadós en el conflicte amb Lotari I, i fou deposat per aquest El comtat de Lucca, però, passà més tard al seu fill, Adalbert I
Maria Lluïsa de Borbó
Història
Infanta d’Espanya, reina d’Etrúria i duquessa sobirana de Lucca (1817-24).
Filla de Carles IV d’Espanya i de Maria Lluïsa de Parma Fou casada 1795 amb el seu cosí germà, el futur rei Lluís I d’Etrúria En morir aquest 1803, exercí com a regent del seu fill Lluís II, i s’ocupà de suprimir les innovacions revolucionàries en restablir-se l’Antic Règim 1807, els francesos envaïren el regne i destronaren mare i fill De nou a la cort de Madrid, s’uní als seus pares en contra del germà Ferran VII, i els serví d’intermediària amb Murat Intentà que Napoleó li concedís un regne, per a ella i el seu fill, però fou confinada amb els seus pares Les corts de Cadis l’exclogueren de…
Carles III de Parma
Història
Duc de Parma i Piacenza (1849-54).
Fill de Carles II i de Maria Teresa de Savoia Després de la revolució del 1848 el seu pare abdicà en ell Dugué a terme una forta repressió contra els rebels del 1849 Home violent, fou assassinat per l’artesà Antonio Carra
Margarida de Parma
Història
Duquessa de Madrid.
Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques
Xavier de Borbó-Parma
Història
Política
Duc de Parma (1974-77).
Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina espanyola, que era…
Carles II de Parma
Història
Rei d’Etrúria (1803-07) i duc de Parma i Piacenza (1847-49).
Fill de Lluís de Borbó, rei d’Etrúria, i de Maria Lluïsa, filla de Carles IV d’Espanya S'exilià a França en 1807-15 i tornà després a Itàlia, al ducat de Lucca, el qual heretà de la seva mare 1824 El 1844, pel tractat secret de Florència, cedí els seus drets al ducat de Guastalla al duc de Mòdena i féu cessió anticipada del de Lucca al gran duc de Toscana, a canvi d’una part de la Lumigiana La revolució del 1848 l’obligà a abdicar el ducat de Parma en el seu fill
Adalbert I de Toscana
Història
Primer marquès de Toscana (847-889).
A profit seu l’antic comtat de Lucca fou convertit en marquesat de Toscana Atacà Roma per imposar com a emperador Carlomà contra Carles el Calb, afavorit aquest darrer pel papa Joan VIII, el qual excomunicà Adalbert Lluità contra els sarraïns que envaïen Itàlia
Felice Pasquale Bacciochi
Història
Militar
Militar cors casat amb Elisa Bonaparte, germana de Napoleó, que el nomenà senador (1804) i general.
Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia