Resultats de la cerca

La victòria d’aquest fou completa, i la ciutat de València hagué de retre’s El rei aplicà als unionistes suplicis d’una gran crueltat, com el de beure el metall fos de la campana que convocava les reunions de la Unió

Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà

Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua

Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense…

Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren…

Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de…

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…

Passà als Aragall, als Gualbes, als Brondo i als Crespí de Valldaura