Resultats de la cerca

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis…

Fill del ric home castellà Manrique de Lara, senyor de Molina i Mesa, i d’Ermessenda I de Narbona Heretà el vescomtat de la seva tia Ermengarda I de Narbona malgrat una certa oposició del comte de Tolosa i gràcies a la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó Es casà amb Sança, germana del rei Sanç VI de Narbona i vídua del vescomte Gastó V de Bearn En morir, la seva tia deixà el vescomtat al seu fill Eimeric III Fou germà d' Elvira de Lara , comtessa d’Urgell

D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192…

Succeí el seu pare sota la tutela de la seva mare El 1016 vengué per cent mil sous l’arquebisbat de Narbona a Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, que no tenia sinó deu anys El 1018 rebutjà un atac dels sarraïns que desembarcaren prop de la seva capital i l’assetjaren Potser morí en aquesta acció i en tot cas ja era mort el 1023

El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement, pare de Maiol…

Es casà amb Arsenda, filla del comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló El succeí el seu fill Odó I

Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304

Al servei del seu pare, que era almirall de França, lluità en l’exèrcit del duc d’Anjou contra els anglesos 1370 i participà en una lliga amb els comtes d’Armanyac i Comenge 1388

Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona