Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ramon de Plegamans
Història
Prohom barceloní.
Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa 1225, preparatòria de l’atac a Peníscola El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet Fou benefactor de l’orde de la Mercè 1232-34 i d’altres obres piadoses El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca Acudí 1230 a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona Fou veguer de Barcelona 1202 i 1209-10 i…
comtat de Plegamans
Història
Títol concedit el 1693 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
.
En lliurar-se-li el despatx 1698 li fou canviada la denominació per la de comtat de Múnter
Antoni Maria Ferrer de Plegamans i Villanueva
Història
Polític.
Propietari rural important a Requena, milità en els partits moderat i conservador i fou diputat a corts en diverses legislatures Pels seus serveis en la restauració de la monarquia borbònica 1874, Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans 1877 El 1891 fou elegit senador per la província de València
baronia de la Pobla Tornesa
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montornès
(Plana Alta), que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim.
El 1515 fou comprada pels Casalduc El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa El títol continua en llurs descendents, cognomenats Vallès
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
comtat de Múnter
Història
Denominació que el 1698 fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret de 1693, que fou lliurat al seu concessionari, Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena
, per reial despatx.
El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el detenen