Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
marquesat de Puerto Nuevo
Història
Títol concedit el 1746 a Josep Francesc d'Alòs i de Rius
.
Passà als Sellers, als Manresa, als Ferrer i als Juncadella
Cipriano Castro
Història
Militar
Militar i polític veneçolà.
Cap de l’exèrcit de Tachira, envaí Caracas 1899 amb les seves forces i assumí la presidència de la república Governà dictatorialment Hagué de fer cara al blocatge dels ports del país per part de les armades de Gran Bretanya i d’Alemanya, que reclamaven el pagament de deutes endarrerits Fou enderrocat per Juan Vicente Gómez, que el suplantà 1908
John Hawkins
Història
Militar
Almirall i pirata anglès.
Des del 1562 es dedicà al comerç d’esclaus entre Àfrica i les colònies hispàniques i practicà el contraban i la pirateria Comandà una de les naus de l’esquadra que derrotà l’Armada Invencible 1588 Comandà amb Frobisher l’expedició a Portugal del 1590 i amb Francis Drake la flota enviada a les Antilles, on morí
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco…
Juan Modesto
Història
Nom amb què és conegut Juan Modesto Guilloto i León, militar andalús.
Ingressà 1930 al Partido Comunista de España, i anà 1933 a Rússia, on seguí cursos de formació política i probablement també militar tornà a Espanya ~1935, i en esclatar la guerra civil de 1936-39 combaté, com a cap del batalló Thaelmann, al front de la Sierra Madrid manà després, successivament, el V Regiment, la XVIII Brigada Mixta, la IV Divisió, l’Agrupació de Vallecas i el V Cos d’Exèrcit, amb el qual participà en les batalles de Brunete, Belchite, Terol i Aragó Ascendit a tinent coronel de milícies 1938, passà a comandar l’Agrupació Autònoma més tard Exèrcit de l’Ebre, al capdavant de…
Rafael Primo de Rivera y Sobremonte
Història
Militar
Militar.
Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871
Josep Pineda i Fargas
Història
Política
Polític.
Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que retornà a…
Ignacio Agramonte y Loynaz
Història
Independentista cubà.
Estudià lleis i s’uní a Céspedes en la revolta contra els espanyols Demajagua i Grito de Yara, 1868 Redactà la primera constitució de la República Cubana 1869 i, després d’actuar a Camagüey, el 1870 es posà al capdavant de les tropes rebels, a desgrat de les seves divergències amb Céspedes Morí en acció de guerra i fou substituït per Máximo Gómez
Benet Pérez de Valdelomar
Història
Militar
Militar.
Fou governador de Puerto Rico 1797, capità general de Yucatán 1799 i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d’independència li impedí d’ocupar S'establí a Panamà, des d’on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití
Miguel Díaz
Història
Navegant i conqueridor aragonès.
Anà a Amèrica en la segona expedició de Colom habità a Hispaniola, on assolí un gran prestigi entre els indígenes, i participà en la fundació de Santo Domingo Nomenat governador de Puerto Rico 1509 per Diego Colom, fou perseguit per la corona, però fou rehabilitat el 1512
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina