Resultats de la cerca

Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890

Era fill i hereu del vescomte de Narbona, Joan de Foix, i germà de la qui fou reina de Catalunya-Aragó 1505 Germana de Foix Orfe de petit, fou educat pel seu oncle Lluís XII de França, el qual li donà el ducat-paria de Nemours 1505 en canvi del vescomtat de Narbona Dirigí victoriosament l’exèrcit francès contra la Santa Lliga a Itàlia 1511-12 alliberà Bolonya, reconquerí Brescia i derrotà els venecians a Valeggio i l’exèrcit catalanoaragonès a Ravenna, on, ferit al camp de batalla, morí

El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci

Tercer comte de Creixell, senyor de Pontós, Borrassà, Romanyà de Besalú, Vilamorell, la Pobla de Pontós, Sant Miquel de Cavallera i Ordis Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit 1735 i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña 1830, continuat per Orígenes históricos de Cataluña El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia

Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana

Fill de Ferran I, duc de Parma, acceptà el tron del nou regne d'Etrúria , creat per Napoleó, malgrat l’oposició del seu pare Durant els dos anys que regnà, Etrúria romangué ocupada per les tropes franceses Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d’Espanya, filla de Carles IV

Es distingí en la guerra de Jaume II contra Frederic de Sicília Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya Actuà també d’ambaixador entre les corts de Nàpols i de Barcelona Des del 1311 capitanejà les tropes angevines a la Romanya, regió de la qual fou vicari pel rei Robert fins el 1315, que el succeí Diego de Larat Com aquest, combaté les tropes de l’emperador Enric VII a Roma el 1312, quan aquest hi acudí a coronar-se Fou…

Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…