Resultats de la cerca

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal

El 1412 fou designat com un dels quatre viceregents enviats pel nou rei Ferran d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics Defensà i pacificà Sícília àdhuc a compte de l’orde 1413 El 1420 acompanyà Alfons el Magnànim a Còrsega i a Sardenya hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa 1421 Del setge de Marsella 1423 s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València El 1429 fou nomenat…

Fill de Guerau de Vilanova, probablement d’origen català Fou batlle general del comte Ramon Berenguer V de Provença durant més de vint anys i el seu principal conseller de la política interior de reorganització territorial A la mort del comte, assumí la regència del comtat 1245 Gestionà el matrimoni 1246 de la filla del comte, Beatriu, amb el comte Carles d’Anjou fill de Lluís VIII de França i després rei de Sicília i de Nàpols, al servei del qual estigué a la fi de la seva vida Fou cantat per Dante en la Divina Comèdia

Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa 1808 i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat

Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el 1872 assolí el grau de…

Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal organitzador de les…

Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una carta al rei…

Continua en la mateixa família

Escrita i representada a les comarques tarragonines al s XIV, fou publicada en bona part al final del s XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras

La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès