Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gwynfor Evans

Gwinfor Evans amb la seva família
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític gal·lès.
Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001
John Major
Història
Política
Polític britànic.
Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que conduïren…
Ian Richard Kyle Paisley

Ian Richard Kyle Paisley
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic nord-irlandès.
Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al…
Trades Union Congress
Història
Confederació sindical britànica creada l’any 1868 a Manchester.
Les Trade Unions de trade , ofici, i union , unió inicialment eren sindicats d’obrers qualificats, agrupats per oficis “vell unionisme”, dotats d’un fons d’assegurances mútues i sovint oposats als obrers no qualificats Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, després d’obtenir la llibertat d’associació i després del fracàs del cartisme Les Trade Unions més importants eren la dels mecànics 1850, dels fusters 1852 i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils Els delegats de les diferents Trade Unions es reunien anualment en congressos, el primer dels quals fou…